1. |
||||
Canturleta de prima
Es la prima clara e monda ;
tot regrelha, tot rebronda.
Al solelh, tot florís,
e tot ritz e trefolís.
Lo cèl e la tèrra encantan ;
dins los rams los aucèls cantan.
Al solelh, tot florís,
e tot ritz e trefolís.
Laus a la sason novèla !
Es tornada l'irondèla.
Al solelh, tot florís,
e tot ritz e trefolís.
Antonin Perbòsc
|
||||
2. |
||||
La fuèlha mòrta
Qué venes far sul tard davant la vièlha pòrta
Capetada de ros, pichona fuèlha mòrta.
Carrejada pel vent, dempuèi le bòsc mairal.
Trimarda de decembre’en cèrcas d’un ostal ?
Tu qu’èras le mantèl e la còfa daurada
Domaisèla d’onor, lusenta’e dentelada
D’un grand casse felhut piquetat sul coston
Quistas, aqueste sèr, le solaç d’un canton.
Tu qu’as senhorejat sus la pus nauta cima.
Vestida de velós al rosal de la prima,
Mantelada d’aur fin jos la siauda tardor,
Espèras, pietadosa, un pecic de calor.
Te durbirai sul còp, tu que l’autan remena,
Que venes, sens brut, anèit, sostar ma pena,
Jo qu’ai pas ni fagòt, ni le mendre tison,
T’alandarai mon còr qu’es ma sola maison.
Se le cèl es escur, cargat de dolentisa,
Mai se plau dins l’ostal e se rauja la bisa
Dins lo lum de l’espèr d’un calelh atudat,
Per delà les rantèls, trobaràs l’estelat
Se damòras anèit davant la vièlha pòrta
Deman t’engranaràn, pichona fuèlha mòrta,
Deman t’acaçaran e tot sera cachat,
L’òme coma l’autan se jautan del passat
Vèni donc en çò miu t’amagar dins l’armari
Al fons d’un tireton de casse centenàri
Jos les plecs plan lissats d’un chale mirgalhat
Que palsèma tot doç le còr apasimat
E que me fa ton sòrt, mai se le vent t’empòrta,
una nuèit, jo tanplan, serai dins ton escòrta
Foletejant sens cès, pujant al campanal,
E dins un revolum, al fons de l’estremal.
E que me fan, anuèit, tos planhs e ta destressa
Jo l’òme que m’en vau dins la brumaca’espessa
Trigossant dins le sac, un quilh de polverin
Tot acatat sul pal, pietadós pelegrin.
Pietós e solivol davant la granda pòrta
Regaunhada de fèrs com’ una plaça fòrta,
L’alenament copat, le còr tot trampelant
De dobtança’e de paur davant le mèstre grand.
Laurent Ruffié « Les garrabièrs en flors »
|
||||
3. |
||||
L’embarrament
L’embarrament es pas empachament
Ai besonh de venir cantar
L’embarrament es pas empachament
Ai besonh de venir dançar
Ai besonh de venir cantar
Fai petar la lenga de la mamèta
Ai besonh de venir dançar
Sus la bodèga veni bolegar
Ai besonh de venir cantar
Fai petar la lenga de la mamèta
Ai besonh de venir dançar
Sus la bodèga veni bolegar
L’occitan te vòli cantar
L’occitan te vòli dançar
Aprèp sègles d’empachament
L’occitan te vòli cantar
L’occitan te vòli dançar
E de segur te vòli parlar
Ai besonh de venir cantar
Fai petar la lenga de la mamèta
Ai besonh de venir dançar
Sus la bodèga veni bolegar
|
||||
4. |
||||
A venir...
|
||||
5. |
Los calandrons - Som som
00:52
|
|||
Tot lo monde conseisson las paraulas !
|
||||
6. |
Carnaval
03:38
|
|||
Lo carnaval
Avèm arrestat Carnaval,
aquel famós polit coquin,
a la sortida del grand bal.
Èra la nuèit a Legavin.
Pas de perdon, pas de pietat
per Carnaval lo grand golard.
Aurem la tranquilitat,
que pas jamai val melhor tard.
La leiçon aprendrà,
lo jorn del sacrifici,
Carnaval pagarà.
faràn un artifici.
Esperàn lo jutjament
que donarà sa decision.
Vaquí lo President
que pausarà la sanccion
En dos mots vos voli traçar
lo grand procès qu’anam jutjar :
Los planhes aquí son nombroses.
Mainatges mainatges serètz plan uroses
de véser la lei faita pel Tribunal
e lo jutjament rendut d’un biais imparcial.
Carnaval, lo polisson,
a ja balhat explicacions,
sens aver pas la permission.
Ai pas pus de questions.
Repic :
Carnaval es un gusas
a manjat tot lo milhàs
lo milhàs la melhassina
i a pas pus per la vesina
Carnaval es un gusas
dança coma un vièlh petaç
un petaç de tela fina
la panat a la vesina
Monsur lo President,
Vòli respondre doçament.
Ai pas perdut la rason,
e parlarai sens emocion.
Pòrti lo nom de Carnaval,
m’an arrestat, èra fatal.
De pichon nom, n’ai donc pas cap.
Quand soi nascut m’en a privat.
Mon pair, lo jorn que soi vengut,
M’a quitament quitament quitament pas reconegut.
Ma mair, dins tota sa misèra,
s’es accochada a la palhièra.
Enfin, tanlèu soi batejat,
lo nom de Carnaval ai portat.
Per mon atge soi mai fixat :
trenta sièis ans e mai, e mai passat.
Vaquí, vaquí Monsur lo President,
tota responsa, tota responsa pel moment
Lo procès que va seguir
abans que lo jorn se nega, vòli
pas, es normal,
vos forçar Carnaval.
Avètz ja pro parlat,
cresi qu’es acabat .
Vos podètz sietar.
Vos cal plan escotar
Lo jutjament es arribat
Carnaval serà cremat
E lo bonur per totes tornarà
|
||||
7. |
||||
Tot lo monde coneisson !
|
||||
8. |
Los calandrons - Raconte
01:40
|
Calandreta de Bocòna Léguevin, France
Los calandrons de la Calandreta de Bocòna an trabalhat dos ans per fargar aquest album. D'unas cançons foguèron escritas per eles mentre que d'autres son manlevats a d'autors mai o mens conoguts.
Streaming and Download help
If you like Calandreta de Bocòna, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp